Cultura

Las Huecas, les que no han de morir

El col·lectiu de teatre Las Huecas (@lashuecas) treballen des del 2019 en la creació d’una obra sobre la mort que porta com a títol “Aquellas que no deben morir”.

Al juny del 2020 van presentar el seu working-progress en el marc de residència a l’espai La Infinita de l’Hospitalet, ja que la pandèmia del covid19 i l’estat d’alarma van portar a cancel·lar l’estrena programada pel 25 d’abril. Tot i els condicionaments i interrupcions, continuaren i continuen avui dia treballant en aquesta peça, amb la col·laboració de Som Provisionals.

 

Amb una barreja d’ironia, crítica social i compromís, es pregunten “on viuen els nostres morts? Necessitem encara imaginar els esperits? Si som aquelles que no han de morir, és perquè som subjectes de ple dret, capaços i en edat productiva? Quin pes té la indústria funerària en l’IBEX-35?”

“Proposem una hipòtesi escènica que jugui amb la vulnerabilitat dels cossos i amb la fragilitat del llenguatge ficcional, recuperant la idea d’ésser-per-a-la mort, en un moment on la institucionalització dels afectes i del mateix procés de traspàs ha arribat al seu màxim paroxisme”

Las Huecas trenquen el tabú de la mort i visibilitzen la importància de cuidar els dols i els rituals de comiat. Com a públic és inevitable fer-se preguntes, entre d’altres, com volem morir i acomiadar-nos? Què puc fer per acomplir les meues voluntats? El marc legal de l’estat espanyol ens facilita que puguem escollir com volem viure la nostra mort? Quin paper juguen les empreses del sector funerari? Hi ha alternatives no lucratives?

 

El col·lectiu, composat per Júlia Barbany, Esmeralda Colette, Núria Coromines, Andrea Pellejero i Sofia A. Martori, va comptar amb diverses col·laboracions en el procés, entre d’altres la de Júlia Sánchez de Som Provisionals.

 

Malgrat les dificultats en el camí, l’entrega del col·lectiu ha fet possible un regal com aquest. Estic agraïda de tot cor a Las Huecas per la confiança i l’oportunitat de compartir amb elles aquesta experiència tan preciosa i enriquidora. Estic convençuda de que emocionar-nos juntes ens fa més fortes.

Fotografia de Roc Pont // https://roc-pont.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *