El col·lectiu de teatre Las Huecas (@lashuecas) treballen des del 2019 en la creació de l’obra sobre la mort que es diu Aquelles que no han de morir, amb la col·laboració de Som Provisionals, amb molt de gust i agraïment.
Al juny del 2020 van presentar el seu working-progress en el marc de residència a l’espai La Infinita de l’Hospitalet. Més d’un any ple de dificultats, estrenaren l’obra al festival Terrassa Noves Tendències l’1 d’octubre (ni oblit ni perdó!) i continuen representant-la durant el mateix mes a l’Antic Teatre de Barcelona.
“On viuen els nostres morts? Necessitem encara imaginar els esperits? Si som aquelles que no han de morir, és perquè som subjectes de ple dret, capaços i en edat productiva? Quin pes té la indústria funerària en l’IBEX-35?”
Las Huecas trenquen el tabú de la mort i visibilitzen la importància de cuidar els dols i els rituals de comiat. Com a públic és inevitable emocionar-se i fer-se preguntes. Com volem morir i acomiadar-nos? Què puc fer per acomplir les meues voluntats? El marc legal de l’estat espanyol ens facilita que puguem escollir com volem viure la nostra mort? Quin paper juguen les empreses del sector funerari? Hi ha alternatives no lucratives?
El col·lectiu està composat per Júlia Barbany, Esmeralda Colette, Núria Coromines, Andrea Pellejero i Sofia A. Martori. En aquesta peça compten amb les col·laboracions d’Adrià Girona (espai sonor), Ana Rovira (disseny de llums), Núria Isern (tanatopractora/tanatoestètica) i Júlia Sánchez (Som Provisionals).
Aquelles que no han de morir és un regal, un repte, un qüestionament profund.
Gràcies a Las Huecas pel compromís, la confiança i el companyerisme, i per comptar amb Som Provisionals en aquest viatge.
Volem relacionar-nos amb la mort d’una manera sobirana. Volem trencar el tabú, compartir i créixer juntes, cuidar la vida! Volem emocionar-nos, volem l’art i volem a Las Huecas a escena!
Fotografia de Roc Pont.
