L’art és una eina d’expressió, connexió i transformació molt potent, per aquesta raó fem suport a creacions artístiques intercanviant idees i informació, intervenint, assessorant, accionant.
En l’obra Aquelles que no han de morir, assessorant, creant contingut i actuant a la peça (2019-2024). Projecte que proposa en les seves paraules “configurar una hipòtesis escènica que burli el pànic i la mercantilització dels afectes, que es qüestioni la institucionalització de la mort i també, per tant, de la pròpia vida”.
Representada a: La Infinita (Hospitalet de Llobregat), Festival TNT (Teatre Principal de Terrassa, première), Antic Teatre (Barcelona), Teatre Municipal l’Escorxador (Lleida), La Casa Encendida (Madrid), Festival Grec (Barcelona), Festival Temporada Alta (Teatre de Salt), La Mutant (València), Santiago de Compostel·la i Mostra Internacional de Teatro de Ribadavia.
Fotografies de @clauxmadriz
En el projecte Dols queer (2022) en que polititzem i ritualitzem la mort, els dols i els comiats des de l’activisme LGTBIQ, coincidint amb la commemoració del Dia Mundial de la Sida.
Aquest projecte consisteix en una visita performativa i ritual i la publicació digital d’un conjunt de textos/oracions fúnebres (relacionats amb una selecció d’obres del Museu Nacional) escrits per activistes i artistes convidades, entre elles Júlia Sánchez Cid, de Som Provisionals, que publica l’article “Un escàndol, o el poder de morir i plorar juntes”. La companya també va accionar amb Alba Moreno Biurrun una performance que criticava la mercantilització de la mort i el control a través dels serveis funeraris, així com la urgent necessitat de reapropiar-nos dels rituals de comiat.
Assessorament de continguts (2021) en l’obra de teatre Harakiri, peça que posa en escena diferents indagacions sobre el suïcidi a través d’un grup d’intèrprets de diferents disciplines. L’espectacle té per objectiu teatralitzar una visió política del suïcidi, al mateix temps que una crítica a la vida administrada i al cos subjectat, al poder que s’exerceix per assegurar la vida, però que alhora produeix alienació i infelicitat.
Volem ser moltes i crear entre totes. Per això ens agrada fer col·laboracions amb altres grups o particulars, perquè ens permet cuidar-nos i créixer en reflexions, experiències i espais de possibilitat que ens porten col·lectivament a relacionar-nos amb la finitud i els comiats d’una manera sobirana i conscient.