Bloc

Actualitat, Anàlisi, Som Provisionals

Guia de gestió del cos

Durant l’estat d’alarma 2020 –

Aquest text vol ser una petita ajuda molt pràctica en el cas de mort d’una persona estimada durant l’estat d’alarma.

Actualització a 18/5/2020
Amb la fase 0 ampliada, ja estan permeses les vetlles amb un màxim de 10 persones en espais tancats i 15 persones en espais oberts.

La comitiva de l’enterrament o la cremació es limita a 15 persones a més de la persona que dirigeix el culte.

Sempre respectant les mesures de seguretat i higiene establertes per les autoritats.

Us enllacem el Boe on ho explica.

Què haig de fer si una persona propera es mor i haig de gestionar el destí del seu cos?

1.- Quan una persona mor, la família és propietària del cos, és a dir, se’ns ha de comunicar la mort però no se’ns pot suggerir o obligar a contractar cap servei funerari concret.

2.- Ens caldria saber si la persona morta tenia una assegurança de decés.

3.- També ens caldria saber si la persona ens havia deixat escrits o dits els seus desitjos respecte a la funerària, ritual, etc…

4.- Un cop tenim aquesta informació. Ens cal trucar a les funeràries que vulguem, i demanar pressupost.

    El mínim que hem de contractar és el fèretre, així com col·locar-hi el cos, els trasllats del cos fins al destí final (cementiri o crematori), i la incineració o l’enterrament.

    *Tinguem en compte que en aquesta situació no ens han de cobrar cap servei que no s’estigui prestant, és a dir, només ens poden cobrar pels trasllats, el fèretre, les manipulacions, la bossa estanca (en cas de mort per Covid19), i la incineració o enterrament. I la resta de serveis que contractem.
    *Tampoc us poden cobrar preus superiors a les tarifes anteriors al decret de l’estat d’alarma. Us enllacem el llistat de preus anteriors a l’estat d’alarma, de les funeràries de Barcelona.

5.- Contractar els serveis amb la funerària que ens hagi agradat, si la persona morta tenia assegurança és el moment de comunicar-ho a la funerària perquè en gestionin el pagament.

Les sòcies de Som Provisionals podreu fer ús dels Serveis funeraris Santa Susanna, afí als nostres valors, amb un 10% de descompte.

Si us voleu fer sòcies podeu omplir el formulari o contactar amb nosaltres a hola@somprovisionals.net.

Apunts de controvèrsia:

Amb els últims decrets ens hem trobat amb una sèrie de limitacions que tenen a veure amb l’acumulació de persones en un mateix espai.

*Si la persona tenia una assegurança de decés també podem trucar directament a companyia d’assegurances per a què s’ocupin de tot. És possible que llavors l’asseguradora ens convidi a utilitzar les funeràries amb les que treballen.

*Segons l’ordre SND/298/2020, del 29 de Març, en el seu punt cinquè es permet la comitiva de l’enterrament o comiat per la cremació amb un màxim de 3 persones a més de qui dirigeix el ritual. Mantenint la distància de seguretat.
Però sabem que hi ha funeràries que no ho permeten.

*Per altra banda pot passar-nos que el cos de la persona difunta hagi estat traslladat al domicili mortuori (és el lloc on jeu el cadàver, un cop recollit d’on ha mort, fins ser conduït a la destinació final) per una empresa funerària escollida per l’administració. En aquest cas la funerària que escollim recollirà el cos del domicili mortuori.
No ens queda clar qui ha de pagar el primer trasllat fins al domicili mortuori, ja que és l’administració qui el demana.

Preus anteriors al 14 de Març de les funeràries de Barcelona: https://ajuntament.barcelona.cat/transparencia/es/tarifas-de-los-servicios-funerarios-que-operan-en-barcelona

Fonts: https://www.eldiario.es/economia/derechos-familiar-Guia-evitar-funerarias_0_1011398977.html

Lleis:

Cultura

“Luto en colores” és experiència. Perquè, de què aprenem els éssers humans sinò de l’experiència?

El suïcidi d’Esther, la germana de l’autora, la va portar a transitar pel dol i a utilitzar-lo com a eina de transformació personal. Amb presència. Sentint cada moment, sense prejudicis, fos quin fos el color de l’emoció. Assimilant. Deixant de banda allò no après, és a dir, allò inculcat, mental i racional. Allò que està fora del cor.

L’experiència de la Sílvia Melero m’inspira i em pot servir per viure la meva, recollint les eines que m’aporta. He pres nota de pel·lícules, llibres, música, art, activitats i teràpies que em poden ser útils per transitar pels meus dols, ja sigui des de l’autogestió o amb l’ajut de professionals, en grup o individualment.

Silvia, al seu llibre, parla del suïcidi, una mort estigmatitzada, un tema tabú dins d’un altre tabú, que és la mort. Recordo les primeres preguntes que em vaig fer quan em van comunicar que un amic s’havia suïcidat. Per què? Què li passava? Podia jo haver fet quelcom per evitar-ho? Podia jo haver estat més atent a allò que l’amoïnava i que havia expressat? I recordo la dificultat de parlar obertament del tema, excepte amb algun amic comú molt proper.

L’autora ens parla d’aquests temes i molts d’altres. Però al text no només hi ha experiències. Com a periodista que és, la Silvia enriqueix el llibre de forma magistral amb les experiències d’altres i el saber de persones expertes. Això, junt amb la seva pròpia experiència, ens pot ajudar a transitar pels nostres dols. Doncs cada persona, cada dol i cada moment és diferent i en aquesta varietat podem trobar quelcom útil. A més, aquesta combinació aporta ritme i equilibri a la lectura i la fa fàcil.

A Luto en colores hi ha molt més. És un projecte que creix i, a més del llibre, té dues grans branques més: tallers per treballar el dol des de la creativitat i tallers per transformar la culpa. A tot això s’afegeixen les presentacions del llibre, xerrades, exposicions i jornades.

I aquest arbre que és “Luto en colores” ja ha donat flors, fruits, llavors, plantetes i un bosc que és Cómo lo Cuento. Es tracta d’una associació que explica les alternatives que construeix la societat civil, una realitat que els grans mitjans de comunicació no acostumen a explicar. “Cómo lo Cuento” també sensibilitza i educa per transmetre una mirada crítica sobre els mitjans de comunicació.

En resum, “Luto en colores” és un ecosistema basat en les experiències d’éssers que les posen al nostre abast per facilitar el trànsit pel dol.

Sílvia Melero amb el llibre Luto en Colores.